| 04 de maig de 2009
La Rosa Vidal és la presidenta de la Coordinadora de veïns afectats per l’abocador de Can Mata, fa trenta anys que hi viuen al costat. La pudor va ser el que els va despertar les primeres preocupacions, ara es troben lluitant perquè retirin l’amiant que se’ls ha abocat al costat de casa. Esparreguera viu al costat d’aquestes piràmides d’escombraries i no n’acaba de ser conscient. La contaminació que desprèn l’abocador també arriba al poble i, ens diu la Rosa, “la gent en passa”.
Què és el que més li preocupa de tenir l’abocador al costat de casa?
La contaminació. Estem respirant gas metà, encara que no ho sentim, perquè no fa olor i no ho tinguem en compte. Hi ha molts casos de càncer de pulmó a la zona. Sense anar més lluny, a Can Gras, unes cases que estan tocant a l'abocador, hi han mort tres persones.
A més de la contaminació de l’aire hi ha els lixiviats, que són, simplificant molt, l’equivalent a l’abocador del suquet que cau de la bossa d’escombraries de casa. Tota la muntanya de brossa que fan, en teoria, va a parar a unes basses per reciclar-ho. Però aquí a sota hi ha naixements d’aigua, qui et diu que no va a parar a una altra banda? I el que es continuarà perdent si s’arriba a tancar, de totes maneres.
Què s’hi ha abocat a Can Mata?
S’hi ha llençat el que s’hi ha volgut, la Junta de Residus ha reconegut que s’hi ha abocat 60.000 tones de sals d’alumini, que està prohibit perquè aquest abocador no està preparat. I fins fa poc hi han estat abocant amiant, i perquè hem guanyat el plet! Que mira si n’és de perillós, que tenim documents de la Junta de Residus que ho diuen (llegeix) “S’ha dipositat 9.767 tones de residus de fibrociment”, que és l’amiant. (Continua llegint) “Un cop acabada l’explotació d’aquesta tipologia de residus, es va comunicar a l’empresa que els residus de
fibrociment havien de ser coberts amb una capa de terra, alhora que prohibir la realització de perforacions en aquesta zona”. Quan acabin amb això i se’n vagin a un altre lloc, d’aquí ix anys, si fan una perforació, qui ho sabrà que aquí hi ha amiant? I és completament cancerigen.
Quan va sorgir la necessitat de tenir la coordinadora?
Va néixer el 1997. Aquest abocador va funcionar il·legalment des de 1970 a 1990. La legalització que es va fer era per omplir de porqueria els forats que hi havia als barrancs. Però llavors van veure el gran negoci i el que fan és, enlloc de cobrir el barranc i deixar una esplanada, han fet com una piràmide. I quan una l’han tingut plena n’han fet una altra al costat, i una altra, i ja van per la tercera o quarta ampliació i no respecten res. No respecten que les cases estiguin a 1900 metres, i Masquefa encara està més a prop, ni miren les molèsties a les persones, ni que ho estan destruint tot. Que al costat també hi ha vinyes.
I ha anat creixent a partir de l’any noranta que es va legalitzar...
Enorme, i no té aturador, no sabem quan s’acabarà. Si la gent no se n’adona i hi posa mitjans... ara ja és l’abocador més gran de Catalunya. El de Gavà va tancar i ara tot ve aquí, també les gavines a buscar-hi menjar. A més, això és una zona paleontològica de les més importants del món: el 2002 hi van trobar restes d’un simi de fa 13 milions d’anys, del miocè, una troballa única al món. En qualsevol altre lloc s’hauria aturat l’activitat per una cosa així.
La coordinadora hi és des de 1997. Creieu que la gent d’Esparreguera coneix prou bé el que està passant?
La gent no n’és conscient. Jo parlo per la ràdio, hem publicat en diaris... s’ha fet de tot, però no n’és conscient. La gent passa.
Però pels esparreguerins també és un problema que hi hagi l’abocador?
Mira, en línia recta, del campanar a l’abocador hi ha 5 quilòmetres. Un aire que et vingui contaminat hi arriba. Les gavines que passen, igual. I ja no parlem dels camions.
La persona que coneix el tema i li preocupa, què hauria de fer?
Es podria recollir signatures per tancar l’abocador, i arribéssim a cinc o sis mil. Nosaltres vam arribar a 3.000 i ho vam portar a la Unió Europea, però aquestes firmes s’han perdut.
S’han d’adonar del perill que hi ha, i no només aquí. L’empresa que gestiona l’abocador, CELSA, també en gestiona d’altres, a Murcia per exemple, i ja ha rebut denúncies allà també. Busca el nom de l’empresa per internet, ja veuràs.
Ara com és de gran l'abocador?
Més de 80 hectàrees, i ara n’han de re qualificar 54 més. D’aquestes 54, 11 ja les estan utilitzant per construir l'Ecoparc.
Hi ha cap mostra per part dels ens polítics locals per mirar de controlar la situació?
Són tots uns poques vergonyes. Tal com sona. Per exemple, en el programa del PSC del 99 d’hostalets, que encara governen ara, deia (ho llegeix) que no ampliarien l’abocador: l’han ampliat tres vegades. Hi ha molts diners al mig, molts diners, molts. Al 2000, per totes les nostres queixes i manifestacions, es van reunir el tres ajuntaments: Esparreguera, Masquefa i Hostalets. Van encarregar a un tècnic de medi ambient que fes tot un estudi de l’abocador, pagat entre els tres ajuntaments. L’informe és de 2001 i ja deia que l’abocador havia de tenir una vida, com a màxim, de dos anys més. És dir, en aquest informe es deixa clar que ja s’hauria d’haver tancat l’abocador, i també que no està conforme amb l’entrada de residus especials i marca com a preocupacions (llegeix) “la qualitat de l’aire, les molèsties de l’entorn, l’estabilitat del conjunt”. L’estabilitat del conjunt! La gent no s’adona que, de la part més fonda, l’abocador fa 50 metres d’alt. Però al final aquesta feina tampoc va servir de res perquè no se li ha fet cas.
Sense oblidar el fet que les activitats que es duen a terme a l'abocador siguin perjudicials pel medi ambient i per la salut dels que hi viuen a prop, com hem comentat, deu ser del tot legal.
Han fet moltes coses il·legals. Per exemple, si el 1990 es legalitza aquest abocador i es diu que només és per omplir barrancs, no era per fer piràmides de brossa! Però com que la Junta de Residus ha anat donant els permisos per totes les ampliacions...
Totes les ampliacions que s'hi han fet són legals, doncs.
Ara, el que entra allà no ho sabràs mai. Si et posessis a la porta, que veus entrar els camions, com els pesen, els donen un paper i tornen a marxar. Si fins i tot va arribar la queixa al Parlament, de mans Conseller Xavier Vendrell, que va venir, i no li van fer cas. Deien que deia mentides, és que és molt fort.
Ara hem guanyat un plet per les sals d'alumini, que ja no entren però ara les han de retirar. I perquè tenim sort de tenir advocats que ens ajuden, perquè sinó no ho podríem fer.
Si li pregunto què té de bo tenir un abocador aquí, imagino que em dirà que res...
Nosaltres sempre dit que d’abocadors n’hi ha d’haver un a cada comarca i que cadascú s’empassi la porqueria que fa. El que no és just és que tinguem aquí l’abocador més gran de Catalunya: ens vénen purins de Lleida, de Tarragona, d'Andorra... Nosaltres, per què? Jo ja fa trenta anys que tinc aquest abocador, no seria hora de que en fessin de més petits i més controlats?
És que els abocadors són un mal necessari.
Però més petits, que també estarien més controlats. Si cada comarca tingués el seu propi abocador, ens hauríem d’empassar la porqueria que fem nosaltres. És més, se salten les normatives, normatives europees, però es paguen les multes i aquí segueixen. El que no és just és que la comarca de l'Anoia i El Baix Llobregat Nord tinguin l’abocador més gran de Catalunya. I per sempre, no hi ha data de caducitat.
Bookmark
envia per correu-e
Comentaris (0)
Escriure comentari
Aquest article ha estat bloquejat. No es poden posar més comentaris.
| < Anterior | Següent > |
|---|


