| 15 de maig de 2009
Els Castellers d'Esparreguera han engegat temporada amb molta empenta i il·lusió. Després d'un any de recuperar entusiasme i camises, enguany es disposen a superar nous reptes, aixecar els castells més amunt i fer colla. En parlem amb Xavier Navarro, cap de colla, i Mercè Floqué, presidenta.
Vau començar temporada per Santa Eulàlia. Una nova temporada acostuma a suposar plantejar-se nous reptes, quins us plantegeu per aquest any?
Xavier: Sí, nous reptes. De fet, per fer una mica d’història, fa un parell d’anys la colla passava per un moment una mica difícil: el nombre d’efectius de la colla havia baixat molt i la temporada passada es va donar un impuls a la situació. I crec que vem sortir del sot i ens vem refer. Aleshores, quan ens plantegem els objectius d’aquest any, bàsicament anem a continuar amb la trempera que es va agafar, el compromís de la gent, tot el guanyar camises, que la gent estés a gust… Ara, com que, a més a més, l’any passat vem ser capaços de recuperar castells grans, castells de set pisos, que potser feia tres o cinc anys que havíem deixat de fer… a més també ens plantegem per aquesta temporada fer alguns castells nous i alts, grans.
La idea de la tècnica va ser anar per castells com podia ser el cinc de set, altra vegada, o el tres de set amb agulla, que no hem fet mai encara, o la torre de sis aixecada per sota, el tres de set per sota, que tampoc no hem fet mai… potser tornar a provar el pilar de sis, que l’havíem provat anys enerere. I em deixo… la torre de set.
Ens plantegem tota aquesta gama de castells perquè entenem que hem recuperat moltes camises i que si els assajos funcionen. Malgrat sembla una obvietat, és clar, per fer coses grans es necessita molta gent a la colla?
X: És el que et fa fer el salt qualitatiu de castells de sis a castells de set, de castells de set a castells de vuit, i de castells de vuit a castells de nou.
I la colla ara es pot permetre castells de... set
X: De set i mig. Diguéssim, de gama alta de castells de set.
La canalla també és una peça força important...?
X: És la més important; és un tòpic, però és que és veritat. Tu ho pots preparar tot perfectament, pots tenir 300 camises a plaça, un tronc ben preparat, estructures de castells fantàstics, que no es mouen, compensats, arregladets... però, si l'enxaneta no traspassa, allò no val per res.
Com són els assajos de la colla , com es treballa amb la gent?
X: Els assagem sempre per parts: troncs, canalla i pinya, aquí i a totes les colles. És a dir, els castells mai es treballen com estan a plaça. El fem a parts i després, quan arribem a plaça, l'intentem muntar. Intentes improvisar el mínim possible, però tot el que és el treball es fa per parts, com si fos un trencaclosques.
Nosaltres aquí fem primer un assaig de canalla, que ens dura una horeta. Després fem mitja part, que és quan sopem, i llavors comença l'assaig dels grans.
Nosaltres aquí fem primer un assaig de canalla, que ens dura una horeta. Després fem mitja part, que és quan sopem, i llavors comença l'assaig dels grans.
Perquè, de fer castells, te n'ensenyen o se n'aprèn?
X: Se n'aprèn, com en moltes de les coses a la cultura catalana. Dels caps de colla, de fer-ho i anant a places a veure altres colles. No hi ha llibres, ni manuals d'instruccions, ni cap classe pràctica.
La por potser és un altre dels tòpics del món dels castells?
X: Sí.
I, com l'anterior, que deiem de la importància de la canalla, té fonaments?
X: La por és un tema molt important, i sobretot a nivells de canalla és on dóna més problemes. Perquè a vegades el castell se't mou, o et fa un mal gest, i llavors la canalla t'agafa por i no et vol pujar i... aquí hi ha molta psicologia al darrera. La nostra filosofia sempre ha sigut anar sense enganyar la canalla. Si un castell el tens malament i el tires a plaça, el més segur és que et caigui. Si enganyes el nano, el fas enfilar i et cau, la propera vegada et dirà que pugis tu, que no et creu.
Una part més dels castells són les gralles, que també són un element essencial. Sense les gralles no s'aixeca?
X: No! Alguna vegada ens ha passat que ens hem quedat sense, llavors has d'anar a l'altra colla i dir-los si poden tocar per tu. Una colla és, els castellers i les gralles. No es concep fer castells sense gralles. Marquen el ritme del castell, els passos, la gent de la pinya saben com està el castell per la gralla... és impensable fer castells sense gralles. I de vegades queden una mica a part, i no és això.
I el dia que tenim tabals i moltes gralles, t'empenyen a pujar el castell. Dóna una força que et dóna molta part del castell fet. I la canalla també ho noten molt.
I el dia que tenim tabals i moltes gralles, t'empenyen a pujar el castell. Dóna una força que et dóna molta part del castell fet. I la canalla també ho noten molt.
S'ha de ser d'una fusta especial per ser casteller?
X: Et diria que no. Partim de la base que tothom pot fer castells. Que fer castells no vol dir anar al tronc, també s'ha d'estar a la pinya: jo no puc estar al tronc, per exemple, que jo faig metro noranta...
Hi ha gent d'Esparreguera que potser no fa massa vida al poble, però que ha arribat a la colla. Els castells són una tradició molt nostrada, potser són una bona manera d'integració?
X: I tant. És el fet social casteller, és una manera d'integrar, d'ajudar gent, que potser té problemes personals i que, gràcies als castells, ha pogut solucionar algunes situacions. I quan veus la potència que té això... pel fet de fer castells sóc capaç d'ajudar a una persona, o estic donant via d'entrada a la integració... D'alguna manera veus que hi ha alguna cosa més que fer castells, que és part de la gràcia, també.
Mercè: Pot ser que una persona no faci vida per Esparreguera però, de cop, vingui amb els castellers i es trobi que va saludant a gent pel carrer. I vem tenir un noi, immigrant, que va venir als castellers perquè estava aprenent català i la voluntària lingüística que tenia el va portar.
El concepte de colla, el fet de fer pinya, tot el tema de fer confinaça els uns amb els altres per construir una cosa... Diu coses de la societat on vivim, de com som?
X: El tema dels castells té èxit perquè no deixa de ser res més que treballar en equip. La gran sort que tens quan fas castells és que tens la oportunitat de participar en tot això, amb el teu esforç ajudar a arribar i coronar el castell. En la societat d'avui que cada vegada costa més compartir, fer coses de tu a tu... entenc que ha resorgit el tema dels castells.
De tots aquesta valors també se n'aprèn.
X: És cert. El meu cas personal, jo vaig començar a ser cap de colla, deu fer uns dotze anys. En tenia uns 26 anys i, és clar, posar-te davant d'una colla de 110 a 140 persones i haver de parlar en públic, d'agafar la responsabilitat, de decisions que prens i no són compartides i, per tant, se't critiquen... Això et curteix molt com a persona i, a la feina, m'ha revertit en un coneixement, una seguretat, unes tables, que no hauria tingut normalment.
Però això es pot extrapolar a tot arreu. Als nanos els dones uns valors... els castells no surten perquè sí, s'ha d'assajar, s'ha de provar, va tornem-hi, l'esforç...
Però això es pot extrapolar a tot arreu. Als nanos els dones uns valors... els castells no surten perquè sí, s'ha d'assajar, s'ha de provar, va tornem-hi, l'esforç...
Esparreguera no està precisament en terra molt castellera, però hi ha rivalitat amb alguna altra colla?
M: Després del túnel, res de bo!
X: Els Moixiganguers d'Igualada. La rivalitat és el que et fa apretar, però s'ha de tenir seny. El fet de tenir una colla davant amb un nivell semblant al teu, t'ajuda a créixer, i nosaltres ho hem viscut molt clar amb Moixiganguers.
Què li dirieu a algú que vulgui venir? A la gent jove que s'hi apunti, als pares perquè no tinguin por i hi portin la canalla...
M: Som una colla oberta a tothom. Coneixeran molt bé el món dels castells i tots aquests valors que dèiem ara, i és una manera de conèixer gent del poble. Tothom trobarà el seu lloc a la colla.
X: I jo voldria apuntar que no és una activitat de risc, perquè hi ha la idea que fer castells és perillós. Estadísticament s'ha demostrat que ho és menys que jugar a bàsquet, futbol... Que a vegades hi ha trompades, però estadísticament no n'hi ha tantes com et penses. Quan hi entres i ho veus, t'adones que és una cosa completament diferent. I tothom, els que han plegat i els que queden, la valoració sempre ha sigut positiva.
M: I hi ha gent que només treu la camisa per Festa Major. Que una persona que ha plegat tingui la camisa guardada a l'armari tot un any, i per Festa Major la tregui i surti a plaça, només un cop a l'any, això vol dir que alguna cosa bona li han deixat a dins els castells.
Bookmark
envia per correu-e
Comentaris (0)
Escriure comentari
Aquest article ha estat bloquejat. No es poden posar més comentaris.
| < Anterior | Següent > |
|---|