Escrit per Roser Montserrat
|
26 de novembre de 2009
La Diana Pons viu a Berlín, on és professora de música i ioga, tot i que ara el seu fill Joel també li ocupa molt de temps. La Diana va marxar d'Esparreguera per primer cop quan tenia 19 anys; va ser per anar a tocar en una sarsuela, a Barcelona, a les nits. Va viure a la capital fins els 23, quan va decidir emigrar de Catalunya cap a Alemanya.
Ja havies marxat de casa, havies viscut uns anys a Barcelona, però, canviar de país et va resultar fàcil? Hi anaves sola? Canviar de país és una aventura, a vegades molt excitant, diferent, inesperat i sorprenent, és precisament per això que no em va resultar fàcil. Requereix molta flexibilitat i capacitat d'adaptació, característiques que llavors jo encara no tenia. Vaig necessitar un any per adaptar-m'hi. Vaig marxar sola però allà m´hi esperava el Simon, el meu actual marit i pare d'en Joel, el meu fill.
Escrit per Grup municipal d'ERC
|
03 de juny de 2009
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Primer:
L’impost sobre béns immobles és un tribut progressiu, en tant que és un impost en què la taxa s’incrementa en incrementar-se el valor sobre el qual s’aplica l’impost. És a dir, a major valor de l’immoble més es paga. Però no és un impost progressiu respecte la renda, donat que aquesta no és l’objecte de gravamen. És a dir, algú amb renda molt baixa o aturat pot ser que visqui en un immoble de gran valor i per tant la taxa que se li apliqui sigui molt elevada. I a l’inversa. Aquesta seria la part injusta de l’impost.
Escrit per Roser Montserrat
|
01 de juny de 2009
L'Óscar Poyatos González va entrar en el món de les sevillanes i el flamenc per casualitat, i el va atrapar. Podria haver intentat guanyar-s'hi la vida, va estudiar en una escola de ball a Sant Andreu de la Barca, va fer un curs intensiu amb l'Antonio Canales, i va estar seleccionat per la Cristina Hoyos. Però ballar flamenc ara és la seva afició i fa uns quinze anys que ho encomana ensenyant-ne a Esparreguera i rodalia.
Llegiu-ne més...
|
Escrit per Roser Montserrat
|
15 de novembre de 2009
Pedro Pedreño és Regidor de Medi Ambient i de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Esparreguera. També és adjunt a Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Emergències, i portaveu del grup Partit Socialista de Catalunya (PSC) al consistori. Es podria dir que es va començar a implicar en política local quan va arribar a Esparreguera, des de l'Associació de veïns de La Plana. El 1995 va entrar a les llistes del PSC.
Com hi va entrar a les llistes? Jo sóc tècnic del tema de tractament d'aigües i en aquell moment teníem molts problemes d'aigües, i ho estàvem lluitant des de l'Associació de veïns. Aleshores, quan van fer la Depuradora d'Abrera, l'alcalde va considerar que jo era la persona indicada per portar tot aquest tema.
Escrit per PSC Esparreguera - Mariona Masferrer
|
01 de juny de 2009
L’actual marc legal ha quedat obsolet, prové d’una llei del 1985 que preveia 3 supòsits pels quals es podia avortar legalment, 1/ en cas d’embaràs fruit d’una violació, 2/ si corria perill la salut o la vida de la mare, i 3/ en cas de preveure’s que el fetus podia néixer amb greus tares físiques o psíquiques.
Passats aquests 22 anys s’han detectat certes anomalies en l’aplicació de la llei, com per exemple las inseguretat jurídica de les dones, donat que l’actual llei considera l’avortament com un delicte ( si es fa fora d’aquests supòsits) i conseqüentment dones que havien avortat legalment i els professionals que ho havien dut a terme, s’han vist immersos en processos judicials deguts a denúncies ( associacions com el Dret a la Vida, de caràcter ultra catòlic, o partits polítics contraris a la llei,......), i per altra banda, la desigualtat en l’accés a la prestació sanitària.
Llegiu-ne més...
Escrit per Roser Montserrat
|
15 de maig de 2009
Els Castellers d'Esparreguera han engegat temporada amb molta empenta i il·lusió. Després d'un any de recuperar entusiasme i camises, enguany es disposen a superar nous reptes, aixecar els castells més amunt i fer colla. En parlem amb Xavier Navarro, cap de colla, i Mercè Floqué, presidenta.  Vau començar temporada per Santa Eulàlia. Una nova temporada acostuma a suposar plantejar-se nous reptes, quins us plantegeu per aquest any? Xavier: Sí, nous reptes. De fet, per fer una mica d’història, fa un parell d’anys la colla passava per un moment una mica difícil: el nombre d’efectius de la colla havia baixat molt i la temporada passada es va donar un impuls a la situació. I crec que vem sortir del sot i ens vem refer. Aleshores, quan ens plantegem els objectius d’aquest any, bàsicament anem a continuar amb la trempera que es va agafar, el compromís de la gent, tot el guanyar camises, que la gent estés a gust… Ara, com que, a més a més, l’any passat vem ser capaços de recuperar castells grans, castells de set pisos, que potser feia tres o cinc anys que havíem deixat de fer… a més també ens plantegem per aquesta temporada fer alguns castells nous i alts, grans.
La idea de la tècnica va ser anar per castells com podia ser el cinc de set, altra vegada, o el tres de set amb agulla, que no hem fet mai encara, o la torre de sis aixecada per sota, el tres de set per sota, que tampoc no hem fet mai… potser tornar a provar el pilar de sis, que l’havíem provat anys enerere. I em deixo… la torre de set. Ens plantegem tota aquesta gama de castells perquè entenem que hem recuperat moltes camises i que si els assajos funcionen. |
