Escrit per PSC Esparreguera - Josep Ma. Llopart
|
15 de maig de 2009
En aquests dies, és notícia la recollida de signatures que botiguers d'Esparreguera estant realitzant per demanar solucions en matèria d'aparcament per a vehicles, ja que segons la presidenta de la Unió de Botiguers, l'aparcament és un veritable maldecap per als establiments de la vila.
És lloable l’esforç que fa la Unió de botiguers per defensar els interessos dels seus associats, per altra banda, és la seva obligació com a gremi atendre les reivindicacions dels botiguers, però ens hem de preguntar si és oportú en aquests moments de crisi econòmica endegar aquesta campanya de recollida de signatures per solucionar la falta d’aparcament, que no és d’ara, i pressionar l’Ajuntament, sabent que en aquests últims anys s’ha estat treballant per aportar noves zones de pàrquing al nostre poble.
Escrit per Roser Montserrat
|
04 de maig de 2009
La Rosa Vidal és la presidenta de la Coordinadora de veïns afectats per l’abocador de Can Mata, fa trenta anys que hi viuen al costat. La pudor va ser el que els va despertar les primeres preocupacions, ara es troben lluitant perquè retirin l’amiant que se’ls ha abocat al costat de casa. Esparreguera viu al costat d’aquestes piràmides d’escombraries i no n’acaba de ser conscient. La contaminació que desprèn l’abocador també arriba al poble i, ens diu la Rosa, “la gent en passa”. Què és el que més li preocupa de tenir l’abocador al costat de casa? La contaminació. Estem respirant gas metà, encara que no ho sentim, perquè no fa olor i no ho tinguem en compte. Hi ha molts casos de càncer de pulmó a la zona. Sense anar més lluny, a Can Gras, unes cases que estan tocant a l'abocador, hi han mort tres persones. A més de la contaminació de l’aire hi ha els lixiviats, que són, simplificant molt, l’equivalent a l’abocador del suquet que cau de la bossa d’escombraries de casa. Tota la muntanya de brossa que fan, en teoria, va a parar a unes basses per reciclar-ho. Però aquí a sota hi ha naixements d’aigua, qui et diu que no va a parar a una altra banda? I el que es continuarà perdent si s’arriba a tancar, de totes maneres.
Llegiu-ne més...
Escrit per Grup municipal d'ERC / Introducció i comentaris finals d'Esparreguera.tv
|
10 de novembre de 2008
El passat 25 d'octubre el portaveu d'Esquerra a Esparreguera, Josep Rovira, va presentar davant un auditori plè a vessar a Can Pasqual l'estudi realitzat pel seu grup municipal on va posar de manifest la manca d'idees i de capacitat de gestió de l'actual coalició que governa l'Ajuntament. Segons paraules de Josep Rovira, la conferència "Construïm un futur de realitats. Alternatives a un any de desgovern municipal", va ser un èxit en tots els sentits. Després de la conferència vam poder parlar amb alguns assistents i vam sentir tot tipus d'impressions, de les que us en deixem constància al final de l'article que ens ha estat facilitat pel grup municipal i que reproduïm sencer a continuació:
Llegiu-ne més...
|
Escrit per Roser Montserrat
|
14 de maig de 2009
En Pere Cuscó té 77 anys, i n’ha estat 37 fent de Judes. Abans havia fet de Sant Joan, el mateix paper que fa l’Eduard Sarinyena, que en té 23. A tots dos els costa recordar el primer dia que van anar a La Passió i coincideixen en l’entrega i l’emoció que suposa participar d’aquest gran espectacle.
 Quants anys fa? Pere: Ui, molts, ja ni me’n recordo. Des de petit.
Eduard: Vaig començar sortint i actuant als sis anys, i en tinc 23.
Quins van ser els vostres primers papers? P: Vaig passar de fer anar un focus a baixar a l’escenari a fer un paper que ja no es fa, un pròleg. I d’aquí ja vaig passar a Sant Joan. E: Paper parlat, de lladre. El bo. P: El bo, que per això va passar a fer de Sant Joan.
Vaja, que heu fet els mateixos papers... P: Abans passava molt que els papers s’encasellaven, ara això ja s’ha perdut. Abans, el que feia papers de dolent, sempre en feia de dolent... Llavors, normalment, el Sant Joan passava a Jesús. Jo vaig trencar la tradició i vaig passar a Judes, l’any 53. Me’n recordo que hi va haver molt de soroll perquè no tothom hi estava d’acord. Fins i tot algú del Patronat em va dir, “noi, em sap greu, perquè no és un paper teu i no el faràs bé mai”. I el vaig fer 37 anys.
Escrit per Roser Montserrat
|
21 de abril de 2009
En Manel Roca fa vuit anys que és president de La Passió. Va començar portant els comptes de la botiga de caramels del teatre, va passar també per promoció i per tramoia. Aquí va començar la que defineix com a “carrera fulgurant”: va entrar a la junta de tresorer perquè necessitaven gent i, en un embolic a les eleccions de junta, li va caure el càrrec de President a les mans.
 Com s’arriba a president de La Passió? En el meu cas, per accident. Això de La Passió és una cosa que no es deixa, un cop s’hi ha entrat... i és difícil, a més, perquè és complicat trobar algú que s’hi vulgui posar. És una feina bastant dura: no està remunerada, passen moltes incidències, és complicat i té moltes variables (les humanes, les econòmiques, les artístiques...). Ha de ser un cas com el meu, d’inconsciència: no sabia on anava, vaig aparèixer allà i em va fer il·lusió.
Llegiu-ne més...
Escrit per PSC Esparreguera
|
12 de octubre de 2008
Celebro l’aparició d’aquest nou canal i vull felicitar i animar els seus impulsors a treballar-hi per fer-ne un referent d’informació i comunicació local a la xarxa. En aquesta ocasió, se m’ha demanat de fer un balanç del primer any de legislatura i, per tant, donar el meu parer sobre diferents aspectes de l’acció de govern i de l’oposició. Transcorregut aquest primer any, ja es comencen a veure clares moltes coses. Una primera evidència és que hi ha una majoria de govern forta i estable (14 de 21 regidors) i, a hores d’ara, crec que ja ningú no dubta que amb l’oposició actual hagués estat inviable governar en minoria durant tota la legislatura.
Llegiu-ne més...
|
