Com veus la neteja de carrers, places i parcs?
 
El passat 25 d'octubre el portaveu d'Esquerra a Esparreguera, Josep Rovira, va presentar davant un auditori plè a vessar a Can Pasqual l'estudi realitzat pel seu grup municipal on va posar de manifest la manca d'idees i de capacitat de gestió de l'actual coalició que governa l'Ajuntament.
 
Segons paraules de Josep Rovira, la conferència "Construïm un futur de realitats. Alternatives a un any de desgovern municipal", va ser un èxit en tots els sentits.
 
Després de la conferència vam poder parlar amb alguns assistents i vam sentir tot tipus d'impressions, de les que us en deixem constància al final de l'article que ens ha estat facilitat pel grup municipal i que reproduïm sencer a continuació:


Per què aquesta conferència? 


Perquè després d’un any de govern municipal –o desgovern per ser més curosos- estant latents diverses inquietuds: la inquietud d’un poble que s’està estancant i la inquietud d’un poble que no sap ben bé cap a on va. La conferència va ser un exercici de realisme i un exercici seriós de demostrar que malgrat tot, és possible canviar les coses, que és possible innovar i renovar  també en política.

Josep Rovira durant el seu discurs. Certament, la gent està esgotada de la política i la política sembla esgotada d’idees, de confiança, d’il·lusió i de perspectives. Aquell que està esgotat no avança. Aquell que està esgotat perd la perspectiva del futur. I el futur és el principal repte d’una societat viva, dinàmica i amb aspiracions. El futur és la voluntat de millorar, de superar les dificultats i de progressar en el benestar i la qualitat de vida. El futur ens ha d’il·lusionar. Ningú no s’apunta a un poble que agonitza. El que vol la gent és viure i viure bé. I per viure bé cal un bon govern.
 

 I per desplegar un bon govern calen dues premisses bàsiques: capacitat de lideratge i generació de confiança.

 
 
En primer lloc, governar exigeix un lideratge fort. I liderar un poble és tenir idees, previsió, planificació estratègica. Liderar un poble és visualitzar-ne el futur, pensar-lo, imaginar-lo i lluitar per fer-lo realitat. Liderar un poble no és només pagar nòmines i donar suport a les entitats –per cert, últimament ni això-. Liderar un poble és estar atent a les demandes i respondre-hi amb eficiència. Liderar un poble és comunicar sense convertir la política en un espectacle. Liderar un poble és alimentar la confiança. És plantar-se davant tercers o altres administracions pel transport públic, per la sanitat, pels equipaments necessaris, educatius, esportius, cívics, sanitaris... Liderar un poble, en definitiva, és fer sentir a tots i cadascun part essencial d’un projecte col·lectiu.

En segon lloc, la confiança és una peça clau del bon govern. El sentit comú ens diu que ens cal informació, transparència i passar de les paraules als fets –avaluació i rendició de comptes-. I recuperar el contacte amb la gent que generarà coneixement i reconeixement. L’impuls del bon govern exigeix molts esforços i intensos. Parlar una a una amb les persones, sense promeses, per ensenyar i demostrar que ens mereixem la confiança que reclamem.

En definitiva, Esparreguera necessita il·lusió i bon govern per tenir un futur a favor. Però per tenir un futur a favor cal, també, analitzar el passat i el present.

I això és el que precisament va fer en Josep Rovira, el nostre portaveu municipal. Va situar la realitat d’Esparreguera des de dos vessants. Primer vessant, l’estructura i funcionament polític i administratiu. Per entendre’ns, la maquinària i els mecànics de què disposa el cotxe d’Esparreguera per avançar. Segon vessant, la informació econòmica. És a dir, la benzina, l’energia que fa que el cotxe es mogui.

En Josep ens va descobrir que tenim molt pocs mecànics qualificats. Esparreguera té un percentatge misèrrim de funcionaris de carrera sobre el total de personal al servei de l’ajuntament. Un 15%. La comparació amb la mitjana de Catalunya, la mitjana provincial o, fins i tot, amb la mitjana dels municipis del mateix tram de població, totes elles per damunt del 55% de percentatge, ens dóna mostra de la singularitat de la dada. El 84,8% es tracta de personal laboral. D’aquest, el 67,5% té contractes de duració determinada. Per superar aquesta situació Esparreguera ha de convocar periòdicament processos selectius sota criteris d’adequació al binomi persona / lloc de treball. La periodicitat en els sistemes d’accés a l’ocupació pública garanteix més fàcilment la transparència però sobretot cal assegurar la garantia de la igualtat, el mèrit i la capacitat. S’han d’acabar les contractacions per urgència, unilaterals i la provisió de places fins a nova convocatòria –en tots els àmbits, des de l’escola de música fins als serveis centrals-. Hem de caminar decididament cap a una administració experta, orientada a l’avaluació constant i a l’obtenció de resultats, amb l’aplicació de mecanismes de motivació que permetin discriminar, reconèixer i premiar a aquells que excel·leixen en la prestació dels seus serveis.

Un auditori plè on es va a trobar a faltar els representants dels dos partits que fan coalició de govern
Pel que fa a les dades econòmiques Esparreguera està per sota la mitjana de Catalunya, de la província i també per sota de la mitjana dels municipis del seu tram de població en el total d’ingressos impositius per habitant.  Aquest esforç fiscal que situa els ingressos impositius per habitant per sota de les mitjanes catalana, provincial i de municipis del seu tram, de l’impost principal de les arques municipals, que és l’IBI, té altres efectes: Primer. La incidència de l’IBI sobre el total d’impostos directes està també per sota de la mitjana catalana, provincial i de municipis del seu tram de població. I segon, així doncs, és també explicable que l’estalvi net per habitant i els ingressos corrents per habitant es situïn, també, per sota de les mitjanes comparades. 
 
També és cert, que la tragèdia seria menor si allò que ingressem insuficientment ho gastem eficientment. Però, fixeu-vos en les dades de despesa. Despesa de personal. 351,4 euros per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana, provincial i dels municipis del mateix tram de població. És a dir, Esparreguera assumeix un cost elevat de personal. Si sumem a això una elevada despesa corrent, una elevada despesa financera i ho relacionem amb totes les dades comentades fins ara: ingressos impositius per habitant, ingressos corrents per habitant, incidència de l’IBI sobre el total del pressupost, etc, no se sorprendran vostès de la dada següent: 17 euros per habitant en inversions en noves infraestructures. A les antípodes de la mitjana catalana i dels municipis del mateix tram de població, que se situen en 63 euros per habitant. 17 contra 63. Conclusió, capacitat d’inversió nul·la.

Aquest és el present real. Imprescindible de conèixer per saber l’Esparreguera que vindrà i treballar per l’Esparreguera del futur. Una Esparreguera amb molts actius. Actius que el portaveu d’Esquerra es va encarregar de detallar: des del prestigi cultural, l’activitat comercial, la importància de l’associacionisme, de la convivència i la bona educació, l’explicació dels projectes per als barris de la Plana i Mas d’en Gall i la més important transformació urbana que podria suposar els aparcaments soterrats al llarg de l’avinguda Francesc Macià per alliberar espai que revaloritzem, que guanyem pel ciutadà, que ens permet descongestionar el centre comercial, esportiu i educatiu. 

Actius que han de permetre que l’Esparreguera del futur, la dels vint-i-cinc mil habitants, sigui competitiva en el seu entorn més immediat des d’una estructura administrativa capacitada, amb un comandament clar, fort, que lideri i generi confiança. Esparreguera ha d’excel·lir i invertir l’evolució dels ingressos i les despeses. Una Esparreguera projectada a l’exterior, prestigiosa, educada, respectuosa, descongestionada i econòmicament activa. Només un bon govern, i un bon govern democràtic ho pot fer possible.

Aquesta és l’aportació del Josep Rovira, i la de totes les persones que hi treballen, perquè la gent no té lleialtat i confiança a unes sigles, la gent té lleialtat i

 confiança en les persones. I som les persones els que farem d’Esparreguera una veritable vila d’èxit, per construir un futur ple de realitats. 

Amb la conferència del dia 25 vam veure que pot ser possible. 
 
 
Esquerra Republicana de Catalunya a Esparreguera



Després de l'acte un col·laborador d'Esparreguera.tv va recollir algunes opinions entre els assistents entre els que no es trobaven només els seguidors d'Esquerra, vam poder trobar a representants de tots els partits a l'oposició a més de persones vinculades a entitats tant destacades com el Patronat de la Passió o diversos membres de Ràdio Esparreguera (que paradoxalment no va fer la cobertura mediàtica presencial que correspon a un acte d'aquestes característiques).

 

L'Albert J. diu:

Bé, el Josep Rovira no ens ha descobert res de nou, però ha estat capaç de documentar-ho amb xifres i ha fet una exposició clara i contundent. De totes maneres hagués estat just que ens recordés que aquesta innoperància ja va començar amb l'anterior equip de govern. 

Josep Rovira 10. Sitjà 0, Paca 0. Davant les prestacions que rebem per part de totes les administracions, ens hauriem de plantejar la insubmissió fiscal.

 

En Juan A. pensa que:

Es muy fácii criticar la tarea de los que llevan las riendas del ayuntamiento, pero ERC estuvo ocho años en el ayuntamiento y tampoco aportaron tanto. Esto pudo cambiar con la incoporación de este chico (Josep Rovira), pero parece que los socialistas, a los que yo voté, prefirieron el camino fácil aunque fuera aen perjuicio del funcionamiento del ayuntamiento. Francamente, cada vez me cabrea más ir a actos de política local, al final habrá que dar la razón a aquellos que dicen que mande quién mande siempre es lo mismo.

 

La Marta, en tò humorístic ens va dir:

Més enllà del contingut del discurs, la part positiva és que no han hagut d'anunciar aperitiu per que s'omplís la sala de Can Pasqual, la part negativa, que quan s'ha acabat l'acte ens han convidat a un aperitiu però l'empresa que l'organitzava no s'ha presentat...  

És això un indicatiu del que passaria si governés Esquerra? 

 

Comentaris (0)

Escriure comentari

Aquest article ha estat bloquejat. No es poden posar més comentaris.

busy